Gosaré entreveure els somnis brutalment sincers,
quan esdevenguin més enllà de l’avantcambra?
Albiraré el desert de la meva ànima,
quan el corb em porti el pa del seixantè dia?
Exclamaré enmig de la indiferència,
quan comenci la dansa a força de timbals, sistres i platerets?
Sé:
que iniciat el ritu de pas
el pa serà ambrosia
i el son: quimera
i el desert: parió de la creació.
Perquè no hi ha terres ermes sinó ànimes inertes.
